NOMS: Coscolla, Alzina
ravell. Coscoll. Garric. Coscoll roger. Occità: Agarrus, Agarràs, Avals,
Avau. Garrolha, Garrús. Castellà : Coscoja. Chaparro. Maraña. Matarrubia.
Èuscara: Abaritza. Portuguès: Carrasco. Carrasqueiro. Italià: Cocciniglia . Francès:
Chêne des garrigues, Chêne kermès. Anglès: Kermes oak. Alemany: Kermeseiche. Grec: Πουρνάρι. Απρινιά. Δρυς η
κοκκοφόρος.
 |
| Flors masculines de coscolla |
SINÒNIMS: Quercus pseudococcifera Desf.; Quercus
mesto Boiss.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Garrigues i màquies, terrenys
secs i assolellats, pedregosos o margosos on és sovint dominant i forma
comunitats molt denses i permanents. Suporta bé la sequera i les temperatures
elevades de l’estiu però també els hiverns sota 0 0 C. Fins els 1300
metres d’altitud.
 |
| Aments pènduls de flors masculines |
FORMA VITAL: Faneròfit:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els
meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas
d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, perenne, que arriba
als dos metres d’alçada i, rarament, adquireix port arbori. Les tiges
s’entrelliguen de manera que formen garrigues impenetrables.
 |
| Fulles coriàcies ondulades i amb el marge punxent |
Fulles de
consistència coriàcia, dures, ovades i ondulades amb el marge punxent, d’un
verd brillant per l’endret i pel revers (el que les diferencia de les fulles de
les carrasques o alzines (Quercus
ilex) que tenen el revers cobert de pilositat que les fa de
color grisenc).
 |
| Flors femenines axil·lars solitàries o en parelles |
Flors unisexuals
i monoclamídies. Flors masculines disposades en dicasi, en aments pènduls molt
nombrosos. Les flors masculines estan formades per un sol verticil de sis
tèpals amb 6-12 estams lliures. Les flors femenines són axil·lars, solitàries,
envoltades d’un involucre acrescent de bràctees que forma la cúpula; sis tèpals
soldats; ovari ínfer; estils divergents amb estigmes reflexos. Floreix d’abril
a maig.
 |
| Fruit en núcula dita bellota |
Fruit en núcula
dita gla o bellota (de l'àrab "ballūta", alzina) característica dels Quercus, amb
cúpula hemisfèrica coberta d’escates
espinescents, que varien molt en grandària, oblongs o el·líptics que tarden dos
anys en madurar. Té un gust molt amarg
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: S’anomena cúpula el
involucre acrescent llenyós que en les fagàcies embolcalla la base del fruit,
com el didal de la gla, o n’enclou uns quants, com el pelló de les fages i el
de les castanyes.
 |
| Cecidi en les fulles de la coscolla |
USOS I PROPIETATS:
Antigament s'aprofitaven els recursos del mont i la coscolla era abundant. La
fusta s’usava per fer llenya per cremar i fer carbonissa, i l'escorça, que és
rica en tanins, s’emprava per adobar el cuir. Els glans, ben torrats al foc,
eren consumits pels humans com substitutiu del cafè.
Els glans són consumits per cabres i porcs, i els
branquillons joves són pasturats pel bestiar.
 |
| Cecidi en la inflorescència provocat per Plagiotrochus quercusilicis |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Quercus ve del llatí
“quercus, -i” el nom en llatí del
roure l’arbre sagrat de Júpiter.
L’epítet específic coccifera deriva del llatí “fero”, que significa portar, i de “coccum” una cotxinilla que parasita les branquetes de la coscolla. Del cecidi d’aquesta cotxinilla (Plagiotrochus quercusilicis) s’extrau la grana, un colorant vermell intens (com la magrana o granada, en castellà) que es fa d'aquest paràsit. Els àrabs anomenaven quermes aquest paràsit, origen dels termes carmesí i carmí.
En temps de la Hispania romana es pagava un tribut a Roma amb aquest colorant que empraven per tintar la “bistincta” que adornava la toga que usaven els membres del Senat.
Tot i ser altament piròfit és resistent al foc, doncs brota amb vigor d’arrels després del incendi inclús en cremats repetits en poc temps.
En zones pedregoses amb sòl pobre i escassa pluviositat és un element indispensable per oferir protecció i aliment a espècies silvestres, com les aus que nien, les raboses, rosegadors i porcs senglars.
Família Fagaceae
